Dos professionals del Sistema d’Emergències Mèdiques van resultar ferits amb arma blanca l’1 de setembre mentre atenien un avís sanitari ordinari a Barcelona. Infermeres de Catalunya torna a reclamar armilles antipunxades després que el SEM hagués rebutjat aquesta mesura al·legant que no constaven professionals ferits per arma blanca i que el servei ordinari no estava exposat a aquest risc.
L’1 de setembre, una unitat del Sistema d’Emergències Mèdiques va ser activada a Barcelona per atendre un avís sanitari que havia entrat al 061 sense cap indicador previ de perillositat.
Era, aparentment, un servei ordinari.
Quan els dos professionals van arribar al lloc i es van acostar a la persona que havia sol·licitat assistència, la situació va canviar de manera sobtada. La persona els va amenaçar i es va abalançar sobre ells amb un ganivet.
Tots dos professionals van resultar ferits amb diversos talls de caràcter lleu.
En aquell moment, cap cos policial era encara al lloc dels fets. La Guàrdia Urbana va arribar posteriorment i va detenir l’agressora.
Per a Infermeres de Catalunya al SEM, aquest episodi evidencia una situació que fa temps que denunciem: els professionals de les emergències extrahospitalàries poden trobar-se davant escenaris violents sense cap avís previ i durant uns minuts poden haver d’afrontar-los sense presència policial.
I és precisament aquest interval, entre l’arribada dels professionals sanitaris i l’arribada dels cossos de seguretat, el que torna a posar damunt la taula la necessitat de reforçar les mesures de protecció.
UNA PETICIÓ QUE EL SEM JA HAVIA REBUTJAT
Infermeres de Catalunya fa més d’un any que reclama que els professionals de les unitats assistencials del SEM puguin disposar d’armilles antipunxades.
La Direcció del SEM havia rebutjat aquesta proposta amb diversos arguments: que altres serveis d’emergències no utilitzen aquest tipus de protecció, que a Prevenció de Riscos Laborals no constava cap professional ferit per arma blanca i que els professionals del servei ordinari no es trobaven exposats a aquest risc.
Els fets de l’1 de setembre obliguen, al nostre entendre, a revisar aquesta posició.
“Ja no es pot dir que no consti cap professional ferit per arma blanca, perquè ara n’hi ha dos. Tampoc que el servei ordinari no estigui exposat, perquè es tractava d’un avís sanitari sense cap senyal d’alerta. I la policia no hi era perquè, sovint, els primers a arribar som nosaltres”, explica Octavi Rodríguez, infermer i delegat de prevenció d’Infermeres de Catalunya al SEM
A més, el mateix SEM ja dota d’armilles antipunxades els professionals de les Unitats d’Intervenció Sanitària (UIS).
Per a Infermeres de Catalunya, aquest fet demostra que el risc existeix. El debat, per tant, no és si hi ha o no risc d’agressió amb arma blanca, sinó quins professionals hi poden estar exposats i quines mesures preventives es posen al seu abast.
UN RISC QUE NO ÉS EXCEPCIONAL
L’agressió de l’1 de setembre no es pot analitzar com un fet aïllat.
La presència d’armes blanques ha augmentat de manera significativa els darrers anys. Els Mossos d’Esquadra van intervenir 5.138 armes blanques durant el 2025, davant les 3.052 de l’any 2020. En cinc anys, se n’han intervingut més de 22.000.
Al mateix temps, les agressions a professionals sanitaris continuen sent una realitat preocupant. L’Observatori per a Situacions de Violència en l’Àmbit Sanitari va registrar 3.039 agressions durant el 2025, més de 300 de les quals van ser físiques. Una part d’aquestes agressions es produeixen en l’àmbit de les emergències extrahospitalàries, i la infermeria continua sent un dels col·lectius més afectats.
Davant d’aquest escenari, des d’Infermeres de Catalunya considerem que la prevenció no pot començar després de l’agressió.
INFERMERES DE CATALUNYA TORNA A REGISTRAR LA RECLAMACIÓ
Després dels fets de l’1 de setembre, Infermeres de Catalunya ha registrat de nou la petició davant la Direcció General del SEM, amb còpia al Servei de Prevenció de Riscos Laborals i al Comitè de Seguretat i Salut Laboral.
La reclamació demana que es revisi l’avaluació de riscos de les unitats assistencials pel que fa a la violència amb arma blanca, especialment després que s’hagi produït un dany real a dos professionals.
També es reclama que es posi en marxa una prova pilot amb armilles antipunxades homologades, compatibles amb l’activitat assistencial i d’ús voluntari; que es facilitin les dades d’agressions a professionals del SEM dels anys 2024, 2025 i 2026; i que qualsevol nova negativa a adoptar aquesta mesura sigui motivada formalment per escrit.
La petició s’empara també en la Llei de prevenció de riscos laborals, que estableix la necessitat de revisar les mesures preventives quan es produeix un dany a la salut d’un treballador.
Infermeres de Catalunya ha fixat un termini de 15 dies hàbils perquè el SEM doni resposta a la reclamació i no descarta acudir a la Inspecció de Treball i Seguretat Social si no s’adopten mesures adequades.
NO VOLEM ESPERAR UNA AGRESSIÓ MÉS GREU
Des d’Infermeres de Catalunya sabem que una armilla antipunxades no resol per si sola el problema de les agressions als professionals sanitaris.
Cal reforçar els protocols de seguretat, millorar la formació en prevenció i desescalada de situacions violentes, establir mecanismes de coordinació més àgils amb els cossos policials i analitzar de manera permanent els riscos als quals s’exposen els professionals del SEM.
Però tot això no exclou disposar de mesures de protecció física quan el risc existeix.
“Una armilla no resol sola la violència contra els professionals sanitaris. Però cobreix un buit molt concret: els minuts en què nosaltres ja som a l’escena i la policia encara no hi ha arribat”, conclou Octavi Rodríguez.
La petició impulsada per Infermeres de Catalunya compta actualment també amb l’adhesió de UGT i CCOO, les altres organitzacions amb representació al Comitè d’Empresa i al Comitè de Seguretat i Salut del SEM.
Des d’Infermeres de Catalunya ho tenim clar: no podem esperar que la propera agressió sigui més greu per actuar. La prevenció ha d’arribar abans del dany, no després.
