Traslladem moltes reivindicacions i rebem poques respostes concretes

Després de mesos de peticions, ens hem reunit amb responsables de l’Institut Català de la Salut (ICS) per abordar diverses problemàtiques que afecten les nostres condicions laborals i professionals. Considerem necessària aquesta reunió, però en fem un balanç decebedor: continuem acumulant qüestions pendents, rebem poques solucions i trobem a faltar compromisos concrets per part de l’Administració.

Des d’Infermeres de Catalunya ens hem reunit amb el Sr. Saballs, director de Persones de l’Institut Català de la Salut (ICS), i el Sr. Prats, cap de l’Àrea de Gestió de Personal i d’Organització, per traslladar-los les reivindicacions que fa temps que plantegem en defensa dels drets i les condicions laborals de les infermeres.

Durant la trobada hem abordat qüestions de gran rellevància per a la professió, com la seguretat als centres sanitaris, les emergències climàtiques, els drets laborals, les retribucions i el reconeixement professional.

Malgrat valorar la possibilitat de traslladar directament aquestes demandes als responsables de l’ICS, lamentem que bona part de les respostes rebudes no vagin acompanyades de mesures concretes ni d’una voluntat clara de resoldre problemàtiques que fa massa temps que arrosseguem.

Seguretat als centres sanitaris: exigim mesures urgents després de l’incident de l’Hospital Joan XXIII

Hem traslladat la nostra preocupació per l’augment de les agressions al personal sanitari i hem reclamat mesures de seguretat reals als centres. L’incident ocorregut a l’Hospital Joan XXIII fa encara més evident la urgència d’actuar per protegir-nos.

La resposta de l’ICS ha estat que no té previstes actuacions a curt termini i que les possibles mesures futures es canalitzarien a través de l’Observatori de situacions de violència en l’àmbit de la salut.

No podem acceptar que una situació d’inseguretat com aquesta es resolgui amb un «ho mirarem» o un «ho estudiarem». Després del que ha passat a l’Hospital Joan XXIII, és imprescindible adoptar mesures de protecció concretes i immediates, sense esperar que es produeixin nous incidents.

També hem proposat estudiar alternatives d’identificació professional que permetin preservar la nostra identitat, com ara l’ús de codis numèrics, tal com ja es fa en altres col·lectius professionals.

La nostra seguretat no pot quedar indefinidament pendent de futures valoracions: protegir les professionals és una responsabilitat de l’Administració.

Emergències climàtiques: un greuge comparatiu per al personal estatutari

Hem denunciat la manca de plans de contingència davant episodis meteorològics extrems i les dificultats que patim quan, per causes justificades i alienes a la nostra voluntat, no podem arribar al centre de treball.

L’ICS ens ha remès a les instruccions vigents per gestionar aquestes absències i ha exposat que en recordarà l’aplicació a les direccions dels centres.

Tanmateix, segons les instruccions de l’ICS, el personal estatutari ha de justificar aquests dies utilitzant permisos que són nostres, com els dies d’assumptes propis. Això representa un greuge comparatiu i una penalització per a les professionals que no es poden desplaçar a causa d’una emergència climàtica.

Que no se’ns exigeixi recuperar les hores no resol el problema si, a canvi, hem de consumir dies de lliure disposició que ens corresponen per dret.

Reclamem criteris justos que no ens obliguin a gastar dies propis per una situació de força major, així com plans de contingència i protocols efectius que garanteixin la nostra seguretat i la continuïtat assistencial.

Propostes d’incapacitat temporal: un problema que continua sense resposta

Hem tornat a plantejar la necessitat d’eliminar l’opció de proposta d’incapacitat temporal (IT) per part de les infermeres, una qüestió que genera dificultats en la pràctica assistencial i que considerem necessari revisar.

La resposta rebuda ha estat derivar-nos a un altre departament, motiu pel qual hem sol·licitat una nova reunió per tractar específicament aquesta problemàtica.

Lamentem que qüestions que afecten directament les nostres funcions professionals continuïn sense una resposta clara i que la solució sigui, una vegada més, traslladar la responsabilitat a un altre interlocutor.

Festius que coincideixen en dissabte: l’ICS torna a negar un dret

Hem reclamat que les professionals de l’ICS puguem acollir-nos a la Instrucció 4/2026 de Funció Pública, relativa a la compensació dels festius que coincideixen en dissabte.

La resposta de l’ICS ha estat negativa, amb l’argument que la nostra jornada laboral es calcula en còmput anual.

Rebutgem aquesta interpretació i considerem que no es pot utilitzar el còmput anual de jornada com a justificació per excloure’ns de drets que es reconeixen en altres àmbits de l’Administració pública.

No acceptem que, com a infermeres de l’ICS, continuem quedant enrere en el reconeixement dels nostres drets laborals.

Davant aquesta negativa, estudiarem altres vies per continuar reclamant aquesta compensació.

Ús del vehicle particular: les infermeres continuem assumint despeses laborals

Hem exposat la problemàtica de les infermeres que hem d’utilitzar habitualment el vehicle particular per desenvolupar l’activitat assistencial, especialment en l’atenció domiciliària.

L’ICS ha defensat que el complement de domicilis retribueix l’activitat assistencial fora del centre, independentment del mitjà de transport utilitzat.

Considerem que aquesta interpretació ignora les despeses reals que assumim: combustible, manteniment, desgast del vehicle i altres costos associats.

No acceptem que una part del cost de prestar un servei públic recaigui directament sobre nosaltres.

Reclamem una compensació justa que tingui en compte les despeses efectives derivades de l’ús del vehicle particular per motius laborals.

Complement de dedicació especial: criteris restrictius i manca de transparència

Hem denunciat les diferències en l’aplicació del complement de dedicació especial entre gerències i la manca d’informació clara sobre els criteris que en determinen el cobrament.

Durant la reunió, l’ICS ha exposat una interpretació restrictiva del complement, vinculant-ne el reconeixement a determinades cobertures de jornada del personal ACUT i excloent-ne altres situacions, com la cobertura de vacants estructurals que no es cobreixen amb personal propi ACUT.

També ha recordat la necessitat de disposar del document de compromís signat.

Considerem que aquestes condicions s’han de comunicar de manera clara i homogènia a totes les professionals.

Però, sobretot, qüestionem que la manca de personal estructural i les necessitats organitzatives de l’ICS acabin justificant interpretacions que limiten les compensacions econòmiques de les infermeres.

No pot ser que les professionals assumeixin l’esforç de garantir la cobertura assistencial mentre l’Administració restringeix el reconeixement retributiu d’aquest esforç.

Oposicions: continuïtat dels equips, elecció de plaça i comissions de servei

Pel que fa als processos selectius, l’ICS ens ha informat que vol evitar desmuntar equips i preservar la continuïtat assistencial, intentant mantenir les professionals als centres i serveis on treballen.

Hem explicat que entenem aquesta preocupació organitzativa, però no compartim que, quan una infermera guanya una plaça, no pugui escollir destinació en aquell moment. Considerem que el dret a escollir plaça ha de tenir-se en compte en el procés d’adjudicació.

Respecte de les comissions de servei, l’ICS ha indicat que no es concedeixen de manera sistemàtica. Tot i això, ha recomanat que totes les infermeres signin la plaça adjudicada i ha explicat que, si aquesta queda molt lluny del domicili, es farien comissions de servei per donar resposta a aquestes situacions.

Considerem important que aquests criteris i les possibles alternatives de mobilitat es comuniquin amb claredat a les professionals, perquè disposin d’informació completa quan hagin de prendre una decisió.

Reconeixement retributiu de les infermeres especialistes: contradiccions dins la mateixa direcció de l’ICS

Hem exposat casos d’infermeres especialistes que no perceben l’increment retributiu corresponent al reconeixement de l’especialitat en la carrera professional.

Segons ens ha traslladat Recursos Humans, aquest increment només es reconeixeria a les professionals que ocupin alguna de les aproximadament 2.700 places catalogades com a places d’especialista.

També han manifestat la voluntat que les places de nova creació siguin específiques per a infermeres especialistes.

Ens preocupa especialment que aquesta resposta entri en contradicció amb la informació rebuda en la reunió mantinguda amb Ana Rios, responsable de la Direcció de Cures de l’ICS.

No acceptem que diferents responsables de la mateixa institució traslladin criteris contradictoris sobre una qüestió que afecta directament el nostre reconeixement professional i econòmic.

Reclamem una posició institucional clara, coherent i transparent.

Reclamem que el reconeixement de l’especialitat vagi més enllà de la catalogació administrativa de les places i que es tinguin en compte la nostra formació i qualificació.

Complement específic: una responsabilitat professional que continua sense reconeixement suficient

Finalment, hem reivindicat una revisió a l’alça del complement específic de les infermeres, ja que considerem que la seva quantia actual no reflecteix adequadament les competències, la responsabilitat i la complexitat de la nostra activitat professional.

La resposta de l’ICS ha estat que aquesta qüestió encara no s’ha explorat.

Resulta decebedor que el reconeixement retributiu de la responsabilitat infermera continuï sense abordar-se de manera efectiva.

Les infermeres assumim cada vegada més competències, autonomia i responsabilitats assistencials. Aquest increment de responsabilitat ha de tenir també un reconeixement econòmic adequat.

Moltes paraules, poques solucions: exigim un canvi d’actitud a l’ICS

Fem un balanç crític d’aquesta reunió.

Després de mesos reclamant un espai per abordar aquestes problemàtiques, esperàvem trobar una major predisposició a concretar solucions i assumir compromisos.

En canvi, ens hem trobat amb negatives, interpretacions restrictives, qüestions derivades a altres departaments i reivindicacions que continuen sense una resposta efectiva.

Valorem els espais de diàleg institucional, però considerem que reunir-se amb els representants de les professionals no pot convertir-se en un simple tràmit sense conseqüències.

Fa massa temps que reclamem millores en matèria de seguretat, drets laborals, condicions de treball i reconeixement retributiu.

No podem continuar normalitzant que les demandes s’acumulin mentre les respostes es posposen indefinidament.

L’ICS ha de passar de les explicacions als compromisos i dels compromisos als fets.

Continuarem reclamant respostes, exigint responsabilitats i defensant els nostres drets en tots els espais al nostre abast.

No necessitem més reunions sense resultats. Necessitem decisions, mesures concretes i voluntat real de millorar les nostres condicions laborals.

Les bones paraules no milloren les condicions laborals. Els fets, sí.

Infermeres de Catalunya

En clau infermera. Amb veu pròpia.